Seguim amb el super suport als grups emergents.

DesConcert In*digna a la sala Stroika.

Com sempre i seguint amb la meva trajectòria ascendent en caiguda lliure, segueixo fent amics a cada passa que dono, però crec que aquesta experiència ens pot enriquir a tots plegats si la compartim i crec, tot i que potser es tirar pedres contra el meu terrat, mai he sigut dels que es mosseguen la llengua per quedar be, o per un possible interès.

    Una proba prou evident està en la primera cançó del segon disc, el qual fa honor al seu nom  “ no apte per intransigents”,  on es fa una menció àcida al director de la revista Enderrock, el senyor  Lluis Gendrau ,que va provocar un desinterès total cap a la nostre proposta musical, tan a la senyoreta Elisenda Soriguera com amb el senyor Roger Palà, que en tanta estima ens tenien.    ( estos catalanes no tienen sentido del humor ).

Per seguir amb aquesta línea, aquesta setmana passada, vaig aconseguir contactar desprès de 5 mesos de reiterats intents d’establir comunicació via telefònica, o be correu electrònic  amb el senyor Dani Castellano Cardoso Coordinador de la sala  Stroika . Dons com a guanyadors del concurs d’estils musicals Amanida sound de Viladrau, havíem d’actuar a la stroika.

Desprès de 5 mesos....em va donar la mateixa resposta que em va donar 5 mesos abans:

toca sol , o espera que ja et trucarem.

Desprès de 5 mesos....veient els cartells d’actuacions de l’stroika...es normal que un es plantegi com pot ser que no hi hagi hagut una oportunitat per fer encabir la nostra proposta musical.

Desprès de 5 mesos...de silenci absolut impregnat de descortesia Professional, un es planteja fins a quin punt el tracte que rep es just...

   Doncs be, aquesta decepció i aquest desànim es multiplica per mil al exposar-li els meus dubtes al senyor Dani Castellano Cardoso, només deixeu-me compartir amb vosaltres, dos dels molts punts molt aclaridors de la seva resposta, que val a dir, segur que la deu tenir guarda en “plantillas”.

Penseu que està copiat del correu tal qual.

  

Punt 3. La meva feina la faig i modèstia apart amb molt bons resultats i en tot cas, no ets tu a qui li pertoca dir com la faig o no, ni quan la he de fer ni com, aquest espai està reservat als meus socis i companys de feina.

Punt 4. No tinc cap obligació de contestar telèfons, ni mails, ni whats... no t'equivoquis.

 Davant d’aquest desplegament de bones intencions i de proposicions d’entendre’ns, de cortesia i modèstia Professional, només puc dir que ...no, no tocarem a l’Stroika, perquè on no m’hi volen, no hem be de gust anar-hi.

Salut mental i festa !!

Quan entretinguts podem estar els catalans…

Quan entretinguts podem estar els catalans…

Si es que, estos catalanes lo que les passa es que se aburren….

Si senyors. El nostre país veí i amic spiderspaña, es pensa que ens avorrim com ostres en el ostrero,,,(només dir-ho m’agafa son) i que los cuatro politicuchos de provincias separatistas e invertidos, han començat la quimera més gran i inútil des de la recerca del sant grial o e p.q.p.i del Sergio Ramos per omplir el full d’hores del parlament .

Com si no tinguéssim al Mesi per estar entretinguts.. d’acord estem en que des de la marxa de Mourinho alguna coseta ens havíem d’inventar , però fer-la tan grossa...no se jo si calia...

En definitiva, que ara veuen el bou acostar-se per les banyes, i estan tots els partidaris del..se aburren ,dejalos ya se cansaran,,,cagant-se por la pata abajo, i clar, ara corre-cuita a buscar solucions que no venen al cas ....de vegades semblen tots de psc,,,

Una de les grans idees d’aquest govern Español lliberal d’avui per avui va ser la de:

 Unamos lazos superfraternizantes Y supermineralizantes entre españoles y polacos...

Ya....bueno si , sempre es pot intentar, total els francesos tampoc em cauen massa be, seamos amigos, em sembla be...però cada uno en su casa.

   Mireu, a mi no es que em caiguin malament els espanyols, no va per aquí, els que em cauen malament son els de la classe política espanyola, el Español comú de apie, segur que ens compren molt millor si no es dels que escolta  la cope cada matí i mantenim una conversa amb ell.

 i  a dia d’avui, crec que han quedat retratats tots aquells politics que, tot i volgué pertànyer a la classe política catalana , han volgut jugar una doble política, i tot i el rebombori a lo Juan Palomo que tenen, la veritat es que no deixen de semblar-me cada cop més aquest govern Español lliberal d’avui per avui

a cada nova acció que emprenen per alliçonar als dissidents , els quals l’únic que volien era seguir ocupant el lloc que els hi correspon.

Potser haurien de ser tots els altres els  qui renunciessin a l’acta de diputat del parlament, doncs  a mi, em queda molt clar qui pertany a la classe política catalana, i això que no en tinc ni puta idea...

Que continuï el vall de bastons..salut mental i festa!!!

el bueno , el feo y el malo.

Es que la gent... fa unes coses més estranyes.

La gent: Aquell fenomen social que recau exactament sobre els desconeguts, ja que tu i jo...no som gent, som persones...i conegudes, properes.

La Gent:

 la gran massa pensant la qual suposem que el seu pensament es inequívocament erroni, ja que donem per fet que és com a poc, diferent al nostre. Doncs be...res més lluny de la realitat, vull presentar-vos una formula diferent d’etiquetar a la gent i/o a les persones, i així podrem incloure-hi coneguts i amics en aquests nous grups.

   La nova tipologia d’agrupació d’individus, fa referència a un clàssic del mon del cine. un espagueti Western  dirigit per Sergio Leone i protagonitzat per Clint Eastwood, Lee Van Cleef i Eli Wallach, més famosa per la seva música del conegut Ennio Morricone.

Permeteu-me el plaer d ‘escriure-ho en castellà.

    El bueno, el feo y el malo.

Doncs si, així podríem englobar a quasi tothom, encara que hi haurien matisos, ( no hem sigueu pera punyetes ara)  hi ha gent bona. On jo crec que ficaria la majoria, part de la massa i molts dels meus arribats, o el que d’una manera més comuna anomenem bona gent.

La gent lletja.

  , serien els que creuen estar al grup dels bons, però fan coses estranyes com tothom , però en el seu cas, el més comú  es que ho acabin justificant amb l’error d’un altre, espolsant-se la culpabilitat, passant a ser una víctima de les circumstancies,  indignant-se  per no deixar dubtes de que realment creuen el que diuen... el problema  és que ho acaben creient, i es troben en una via morta d’aprenentatge , assaig- errada. No son mala gent i segurament, son molts els coneguts que hi podrem ficar en aquest grup.

   Desprès està la mala gent. Next level.

Persones sense escrúpols, amb la veritat absoluta, molta mala hòstia però molt ben portada. la seva vida és un conflicte constant , els amics poden deixar de ser-ho d’un dia per l’altre i passar a ser la nineta dels ulls dels seus punys. Normalment els perd la boca, però si hi ha merder, o es per culpa seva, o son els segons en arribar. La seva inter-activitat amb els demés està basada en la por, desafortunadament anomenada “respecte”, i si els enganxes sols, sense la pressió del grup, pots al·lucinar amb la diferencia de docilitat amb la que es sociabiliza. D’aquests , per sort, no n’hi han masses.

  

  Així que ja sabeu, si voleu millorar, rodegeu-vos d’aquelles persones que anomenaríeu com a bona gent, i deixeu de veure la palla al ull estrany, i per molt que penseu que sou mala gent...sempre n’hi ha un de pitjor.

Salut mental i festa!!!

Ser Espanyol pot fer molt de fàstic,..però si no t'ho deixen expresar, encara més.

     Ser Espanyol pot fer molt de fàstic,..siguem sincers.

  Jo, en particular ,sempre m'he aferrat al fet de ser hispà, com el Russell Crowe, en gladiator.

  I...ben mirat, sempre te més gracia veures identificat amb un ACCIDENT geogràfic, que amb una delimitació dels homes.

   

   Ser Espanyol pot resultar desagradable, com quan vas al extranger i et fan com a la peli de buscando a Nemo, allò de: 

Un pez payaso, cuenta nos un chiste, eres español, eres gracioso por naturaleza, y bago por naturaleza, y cateto por naturaleza.

   Ser espanyol pot fer fàstic dins del teu propi país, i així s'ha demostrat aquest dies i aquest és el motiu. pel que avui m'agradaria compartir aquesta entrevista realitzada a la figura de l'Albert Pla amb vosaltres, i como donde hay patrón no manda marinero, me callo.

Gaudiu de les paraules d'algú que sempre ha fet el que li ha donat la gana....i veureu que no és facil ser tan autentic

El cantautor Albert Pla assegura que, si hagués sabut que les seves declaracions aixecarien tanta polèmica, no les hauria fet. Tot i així, manté que li fa “fàstic” ser espanyol i “avui encara més”. També explica que, oficialment, encara no li han dit que l’Ajuntament de Gijón ha suspès el seu concert.

Albert Pla també ha dit que:
- "És clar que ho penso que em fa fàstic ser espanyol, i més aquest matí."
- "Jo no pensava que tindria aquesta repercussió. Això ho he dit sempre. Sempre he maleït els Borbons, l'Església, el mal que han fet en aquest país i he dit que era una merda ser espanyol."
- "Si arribo a saber que armaria aquest pollo, no ho dic ni loco. És més, això em passa per dir coses, i mira que parlo poc a les entrevistes. Deu ser això."
- "No m'ho han dit encara que no actuo a Gijón. No és la primera vegada que em passa. No és el primer cop que no em deixen treure un disc, no em deixen actuar."
- "No vaig anar a la Via Catalana. Estava fent un bolo en castellà al Poble Espanyol en una festa xarnega."
- "El periodista devia voler passar de periodista ras a sergent redactor. Evidentment, tothom que em coneix ja sap que m'importa un rave el que facin."
- [Et podrem veure per aquí aviat?] "A veure, si Déu vol i el PP també..."
- "TV3 em va censurar el primer vídeo que vaig fer. Del segon disc, se'm van carregar dues cançons. El tercer vaig tardar dos anys a treure'l perquè hi havia la cançó ‘Majestad’. El quart disc, vaig trigar quatre anys a poder-lo treure per la cançó del policia. A la pel•lícula del Jordà, sóc l'única banda sonora d'aquest país que té pitos. Ja hi estic acostumat, denunciat 1.500 vegades pel PP."

A la senyora Ana Botella no li agraden les cadenes de cap tipus....

“Ahora lo entiendo todo”.

Desprès del ridícul categòric muntat al voltant del circ de puces olímpic Madrid 2020,

Desprès del Café con leche in the door de Alcalà...

De la colleja del C.O.I. tan ven donada que ni en Mourinho es va atrevir a dir allò de ...Porqué?

   Ara, la senyora Ana Botella,  salta amb que no li agraden les cadenes de cap tipus ,quan se li pregunta per l’acte de la cadena humana portada a terme aquest 11 de setembre / 13, pel poble català.

   I clar, això explica moltes coses com;

La cadena alimentaria tampoc li agrada a la senyora Ana botella, per això s’entén la seva política de hostilitat i retallades amb impostos cap a qui no te quasi per menjar, traient diner d’ajudes per finançar salvaments de bancs, però clar...no li agraden les cadenes de cap tipus.

  Tampoc li deuen agradar les cadenes de producció, ja que també surten perjudicades amb les lleis de contractació i acomiadaments, però ho entenem, per que a la senyora Ana botella no li agraden les cadenes de cap tipus.

El que també és cert és que, entre els fantasmes de la corrupció que no deixen de voltar per tota la cúpula del seu partit, i les possibilitats de que acabin tots engarjolats, deu estar una mica farta del tintineix  del repicó de les cadenes, i al sentir la paraula cadena, surti esparverada, corriendo como una loca, dient allò de..

No me gustan las cadenas de ningun tipo.

Doncs be, per ser franc que no és la meva norma general, diré que potser no li agraden les cadenes de cap tipus, però les que ens encadenen a Espanya no ens les volen treure, i que si el seu país fa pudor a merda , i la seva política fa pudor a merda, potser hauria de pensar que encara que no t’agradin, pots tirar de la cadena.

Políticament incorrecte.

Elindignadelsindigna, salut mental i festa!!!

   que és una idea?...
                   ... una concepció elemental, una revelació amb projecció, un inici i/o un punt de sortida, essència en el seu estat mes simple.


in*digna neix com una idea molt simple, tenir la capacitat de fer música en català i assolir l'èxit
 amb molt poc esforç.
En els seus inicis, al 2008, van ser finalistes del sona 9, i en el 2009 recullen
 el tercer premi al TRACK Vendrell, i el premi a la millor lletra al Festival ALTAVEU de Sant Boi,
per acabar traient el seu primer llarga durada ' POESIA I GANIVETADES ' a finals del 2010.
En el 2011 col•labora amb grups de l'entitat de RAPSODES, LA BUNDU BAND, o LA PEGATINA,
trepitjant tots els escenaris possibles, i començant a crear el que seria el seu segon llarga durada,
' NO APTE PER INTRANSIGENTS '
que veuria la llum a finals del 2012.


 

   Als inicis del 2013, guanyen l'Amanida Sound, i com aquell qui diu, surten de l'armari preparant la gira que portarà com a nom, TART O DORA:
que és IN*DIGNA?...
Poesia que acarona la llengua catalana i la tracta amb respecte,crítica social i sobre tot espiritual,
RAP amb Q de Qualitat , amb estil, caràcter i tarannà diferent, dinamisme al escenari, força, i una gran dosi d'ironia
fruit d'un gran sentit de l’ humor. El In*digna dels In*digna ,ens presenta la idea base, en la seva expressió mes simple.
senyores i senyors...Això és In*digna.

I a partir d’aquest moment, la teva opinió val una merda.

   Alguna vegada Segur que parlant amb algú que no coneixíeu gaire,  heu tingut la sensació que hi havia una enorme connexió,  que comprenia perfectament el que dius i que li mola el mateix que tu.

   Encisat per la emoció, et deixes portar com una puça al llom d’un gos llardós, però tu el veus com si fos en rintintin, lluent, brillant, i com aquell gos, t’entén només mirar-lo als ulls.

Una cosa porta a l’altre i de cop, surt un d’aquells temes que tant t’agrada explotar . “MATRIX”

   Llums d’artifici il·luminant el sostre d’un bar on les estalactites de la suor dels punkis es barreja amb colilles enganxades amb tota la intenció del mon, sembla que morfeo entrarà d’un moment a l’altre per la porta i ens dirà amb els dos- veniu amb mi- sembla que algú per fi compren el significat de comprendre, però de cop, diu...- ja, però la segona ja no mola, la sorpresa ja està descoberta, a més volen- I a partir d’aquest moment, la teva opinió val una merda.

   Tot es torna fosc, i comences a sentir-te brut com en una violació, i la persona que tens davant segueix parlant però tu només sents blablabla, mentre li veus caure la baba a borbotones per les comissures de la boca, i et sents tan enganyat per algú que sostenia un argument d’una bona idea base, ben apressa al dedillo, això no hi ha dubte, del manual; “com agradar la gent només amb mil paraules” , i penses en el temps que has invertit i en la confiança entregada sense reserves, i el subnormal diu que volen!!  Com si fos una raó!!

  Per sort, en aquest món del entreteniment mental aplicat a la lingüística, només cal fotre un llarg glop a la beguda que sostenim per acabar-la, i marxar de  la manera diplomàticament francesa,  o com dirien els aragonesos, voy a buscar la 13-14.

Be senyors, recordeu que només un és culpable de les decepcions provocades pels demés.

Ale aquí ho deixo.

Salut mental i festa in*dignes!